[:es]SEGURIDAD
Los robos en pisos subieron en un 2015 de buenas cifras
Las cifras policiales del 2015 permiten revelar una buena fotografía de lo que ocurrió el año pasado en Catalunya en materia de seguridad. La primera lectura es indiscutiblemente positiva. Los hechos delictivos se redujeron en un 2,36%, manteniéndose así la tendencia a la baja que se viene registrando desde el 2012. No se trata de encuestas sobre si uno se siente más o menos seguro, se trata de cifras objetivas que indican que la situación en general es más segura. Pero una mirada ampliada en esa fotografía ayuda a entender dónde se ha fallado. Los robos con fuerza en el interior de viviendas crecieron el año pasado un 10%. «Soy el primero en hacer autocrítica. Hay que trabajar más y mejor esta modalidad de delito», reconoció ayer el comisario jefe de los Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.
MÁS SEGURIDAD: Las estadísticas del año pasado dibujan un descenso global de los delitos en Catalunya
VI OLENTAR LA CASA: La policía autonómica crea tres grupos centrados en bandas que asaltan domicilios
Las estadísticas se pueden cocinar, pero las denuncias que se presentan en una comisaría no admiten maquillaje. El año pasado se presentaron 27.481 denuncias por robo con fuerza en el interior de viviendas. Robos sin daño a personas. Se trata de 2.529 asaltos más que en el 2014. Era un secreto a voces que se estaba produciendo un incremento de robos en viviendas.
Lo decían los cerrajeros, que no daban abasto, o los comerciantes de puertas blindadas, que en el último año han multiplicado las ventas de los últimos modelos a prueba de unos delincuentes cada vez más sofisticados en sus métodos de reventar cerraduras. Diferentes mandos de los Mossos d’Esquadra salieron a contar que la gente debía estar alerta ante las señales que las bandas de ladrones dejaban para marcas las viviendas vacías: plásticos en la ranura de las puertas o el felpudo vuelto al revés. Hasta la trisindical de la policía catalana redactó una nota advirtiendo de que las cifras se estaban desmadrando y que faltaban agentes para prevenir e investigar.
Pero una cosa es lo que se dice y otra ver las cifras reales. El comisario Trapero hizo autocrítica y explicó que desde que se tuvo constancia de ese incremento se ha variado la operativa para afrontar el problema creando hasta tres grupos de investigación centrados en este tipo de bandas.
Trapero no cree que el incremento de robos en viviendas sea consecuencia de que los Mossos hayan primado la investigación o prevención de otro tipo de delitos como el robo de cobre, o el yihadismo que desde el año pasado centra buena parte de la estrategia de todas las policías.
El comisario jefe enumeró una serie de elementos que ayudan a entender mejor el fenómeno. Por ejemplo, para un delincuente es mucho más barato penalmente entrar por la fuerza en un domicilio que complicarse con delitos que afectan a personas. El comisario se mojó y opinó que «son insuficientes» las penas de entre dos y cinco años con las que actualmente se castiga un delito que él considera «muy grave» porque, más allá de las cosas que el ladrón se lleva, está la angustia que provoca en una familia saber que su morada ha sido violentada.
Y, precisamente por esas penas bajas, cada vez es más complicado, entiende Trapero, que los jueces autoricen a los investigadores órdenes de entrada y registro, intervenciones telefónicas o posicionamientos de sospechosos a partir del móvil. «No es una crítica, es una constatación. Hay dificultades para investigar a estas bandas», indicó. Por eso, el conseller anunció una ronda de entrevistas con jueces y fiscales para tratar esta cuestión y tratar de desencallar esas autorizaciones que, por el momento, se dan en cuentagotas si se trata de investigar bandas de ladrones de pisos.
Más de la mitad de los ladrones de pisos detenidos son autóctonos, aseguró Trapero. E indicó que, a diferencia de años atrás, cuando los delincuentes tenían problemas para colocar los productos robados, actualmente hay un mercado de segunda mano que lo comercializa absolutamente todo con muchísima facilidad.
El comisario pidió tiempo para invertir una realidad que preocupa a la cúpula de la policía y en la que pondrá todos los efectivos a su alcance. Estuvo bien que, durante la rueda de prensa, fueran los propios mossos y políticos los que hicieran la autocrítica incidiendo en las materias en las que hay que mejorar.
Detrás de cada uno de los 481.881 hechos denunciados hay una víctima. Y muchísimo dolor cuando esos hechos son los denominados delitos contra las personas. También descendieron el año pasado.
R OMPER EL MIEDO: Suben las agresiones y abusos sexuales porque las víctimas denuncian más
DESCIENDEN LOS ARRESTOS: Los Mossos quieren que la detención no sea un castigo para los sospechosos
De manera espectacular los asesinatos y homicidios, pero ese descenso merece la pieza inferior que acompaña este texto. Suben en cambio las agresiones y abusos sexuales. Y conviene pararse en estos datos. Las agresiones se incrementaron en un 2,26%. Se pasó de 665 denuncias a las 680 del año pasado. Son 15 más. Algo parecido sucede con las agresiones sexuales. El incremento es de un 7,12%.
El año pasado se denunciaron 767, que son 51 más que el año anterior. En verdad son pocas denuncias más, 15 y 51, pero se trata de hechos que ocasionan un gran dolor a las víctimas. Trapero mostró su convencimiento de que junto al incremento, que admite, hay una mayor predisposición de las víctimas a denunciar: «Las comisarías son cada vez lugares más cómodos para narrar delitos muy duros». Y también hay que reconocer en esa cifra el resultado del trabajo intenso que se hace en los colegios y los centros médicos, donde los profesionales están cada vez más atentos a la detención y denuncia de este tipo de delitos sexuales.
Para acabar otra cifra que desciende y que tiene que ver con esa menor incidencia delictiva del año pasado. El número de arrestados disminuyó en un 13,13%. Se detuvieron a 38.296 personas. Las indicaciones para este año son que siga bajando esa cifra porque los mandos policiales buscan los que se podría denominar «detenciones de calidad», y no convertir el arresto en un castigo para el sospechoso.
La cifra más baja de asesinatos de la última década
Hoy por hoy no existe ningún estudio policial o científico que ayude a entender por qué la cifra de homicidios y asesinatos sube o baja de un año para otro. Pero lo cierto es que las cifras del 2015 son las más bajas de la última década en Catalunya. Hasta el punto de que en regiones policiales como Girona, si no llega a ser por la mujer que el 9 de diciembre saltó desde un 13 piso después de arrojar a sus hijas al vacío, no se hubiera producido ni un solo asesinato.
Pero, volviendo a las cifras generales, el año pasado se registraron 42 muertes violentas. Lejísimos quedan aquellos tiempos, en 1996, por ejemplo, que se contabilizaron 96 muertes violentas. Detrás de cada asesinato hay dolor y una historia que en ocasiones sigue incompleta porque cuatro de los homicidios están pendientes de resolver.
La cifra de asesinatos permite entender la realidad de la violencia de género. El 19% de las víctimas son mujeres a manos de sus maridos. Y un 31% son asesinatos en el ámbito doméstico, muertes que son entre pareja. Hay cinco padres asesinados por sus hijos y el ya citado y dramático episodio de Girona de finales de año. Tres de las muertes se produjeron por robos con violencia en el interior de vivienda y el resto en el marco de una pelea o enfrentamientos de bandas dedicadas al narcotráfico. Este descenso en el número de asesinatos tiene mucho que ver con el balance en general. La delincuencia, pese a todo, es mucho menos violenta. Porque hay conciencia de que las penas por delitos de sangre son muy elevadas. Y no existe en Catalunya un problema grave de crimen organizado.
[:ca]SEGURETAT
Els robatoris en pisos pugen en un 2015 de bones xifres
Les xifres policials del 2015 permeten revelar una bona fotografia del que va passar l’any passat a Catalunya en matèria de seguretat. La primera lectura és indiscutiblement positiva. Els fets delictius es van reduir un 2,36%, mantenint-se en la tendència a la baixa que es registra des del 2012. No es tracta d’enquestes sobre si un se sent més o menys segur, es tracta de xifres objectives que indiquen que la situació en general és més segura. Però una mirada ampliada en aquesta fotografia ajuda a entendre on s’ha fallat. Els robatoris amb força a l’interior d’habitatges van créixer l’any passat un 10%. «Sóc el primer a fer autocrítica. Cal treballar més i millor contra aquesta modalitat de delicte», va reconèixer ahir el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.
MÉS SEGURETAT: Les estadístiques de l’any passat dibuixen un descens global dels delictes a Catalunya
VIOLÈNCIA A LES LLARS: La policia autonòmica crea tres grups centrats en bandes que assalten domicilis
Les estadístiques es poden cuinar, però les denúncies que es presenten en una comissaria no admeten maquillatge. L’any passat es van presentar 27.481 denúncies per robatori amb força a l’interior d’habitatges, robatoris sense dany a persones. Es tracta de 2.529 assalts més que el 2014. Era un secret de domini públic que estaven incrementant els robatoris en habitatges.
Ho deien els serrallers, que no donaven l’abast, i els comerciants de portes blindades, que l’últim any han multiplicat les vendes dels últims models a prova d’uns delinqüents amb mètodes cada vegada més sofisticats per rebentar panys. Diferents comandaments dels Mossos d’Esquadra van sortir a explicar que la gent havia d’estar alerta davant els senyals que les bandes de lladres deixaven per marcar els habitatges buits: plàstics a la ranura de les portes o el pelut girat al revés. Fins i tot la trisindical de la policia catalana va redactar una nota en què advertia que les xifres s’estaven excedint i que faltaven agents per prevenir i investigar.
Però una cosa és el que es diu i una altra veure les xifres reals. El comissari Trapero va fer autocrítica i va explicar que des que es va tenir constància d’aquest increment s’ha variat l’operativa per afrontar el problema creant fins a tres grups d’investigació centrats en aquest tipus de bandes.
Trapero no creu que l’increment de robatoris en habitatges sigui conseqüència que els Mossos hagin prioritzat la investigació o la prevenció d’un altre tipus de delictes,com el robatori de coure o el gihadisme, que des de l’any passat centra bona part de l’estratègia de totes les policies.
El comissari en cap va enumerar una sèrie d’elements que ajuden a entendre millor el fenomen. Per exemple, per a un delinqüent és molt més barat penalment entrar per la força en un domicili que complicar-se amb delictes que afecten persones. El comissari es va mullar i va opinar ahir que «són insuficients» les penes d’entre dos i cinc anys amb què actualment es castiga un delicte que ell considera «molt greu» perquè, més enllà de les coses que el lladre s’emporta, hi ha l’angoixa que genera en una família saber que casa seva ha estat violentada.
I precisament per aquestes penes baixes cada vegada és més complicat, entén Trapero, que els jutges signin als investigadors autoritzacions d’ordres d’entrada i escorcoll, intervencions telefòniques o posicionaments de sospitosos a partir del mòbil. «No és una crítica, és una constatació. Hi ha dificultats per investigar aquestes bandes», va indicar. Per això, el conseller va anunciar una ronda d’entrevistes amb jutges i fiscals per tractar aquesta qüestió i mirar de desencallar aquestes autoritzacions que, de moment, es donen en comptagotes si es tracta d’investigar bandes de lladres de pisos.
Més de la meitat dels lladres de pisos detinguts són autòctons, va assegurar Trapero. I va indicar que, a diferència d’anys enrere, quan els delinqüents tenien problemes per col·locar els productes robats, actualment hi ha un mercat de segona mà que ho comercialitza absolutament tot amb moltíssima facilitat.
El comissari va demanar temps per invertir en una realitat que preocupa la cúpula de la policia i en la qual posarà tots els efectius al seu abast. Va estar bé que, durant la roda de premsa, fossin els mateixos mossos i polítics els que fessin l’autocrítica, incidint en aquelles matèries en les quals cal millorar.
Darrere de cadascun dels 481.881 fets denunciats hi ha una víctima. I moltíssim dolor quan aquests fets són els denominats delictes contra les persones. També van baixar l’any passat, de manera espectacular els assassinats i homicidis, però aquest descens mereix la peça inferior que acompanya aquest text. Pugen, en canvi, les agressions i els abusos sexuals. I convé aturar-se en aquestes dades.
FER PERDRE LA POR: Pugen les agressions i els abusos sexuals perquè les víctimes denuncien més
BAIXEN ELS ARRESTOS: Els Mossos volen que la detenció no sigui un càstig per als sospitosos
Les agressions es van incrementar un 2,26%. Es va passar de 665 denúncies a les 680 de l’any passat. Són 15 més. Una cosa semblant passa amb les agressions sexuals. L’increment és d’un 7,12%. L’any passat se’n van denunciar 767, que són 51 més que l’any anterior. En veritat, són poques denúncies més, 15 i 51, però es tracta de fets que generen un immens dolor a les víctimes. Trapero va mostrar el seu convenciment que al costat de l’increment, que admet, hi ha una predisposició més gran de les víctimes a denunciar: «Les comissaries són cada vegada llocs més còmodes per explicar delictes molt durs». I també cal reconèixer en aquesta xifra el resultat de la feina intensa que es fa a les escoles i els centres mèdics, on els professionals estan cada vegada més atents a la detecció i denúncia de delictes sexuals.
Per acabar, una altra xifra que baixa i que té a veure amb aquesta menor incidència delictiva de l’any passat. El nombre de detingutsvadisminuirun13,13%. Es van detenir 38.296 persones. Les indicacions per a aquest any són que continuï baixant aquesta xifra perquè els comandaments policials busquen el que es podria denominar «detencions de qualitat», i no convertir l’arrest en un càstig per al sospitós.
La xifra més baixa d’assassinats de l’última dècada
Avui dia no existeix cap estudi policial o científic que ajudi a entendre perquè la xifra d’homicidis i assassinats puja o baixa d’un any a un altre. Però el cert és que les xifres del 2015 són les més baixes de l’última dècada a Catalunya. Fins al punt que en regions policials com Girona, si no arriba a ser per la dona que el 9 de desembre va saltar des d’un 13è pis després de llançar les filles al buit, no s’hauria produït ni un sol assassinat.
Però tornant a les xifres generals, l’any passat es van registrar 42 morts violentes. Molt lluny queden aquells temps, el 1996, per exemple, que es van comptabilitzar 96 morts violentes. Darrere de cada assassinat hi ha dolor i una història que de vegades continua incompleta perquè quatre dels homicidis estan pendents de resoldre. La xifra d’assassinats permet entendre la realitat de la violència de gènere.
Un 19% dels morts són dones en mans dels seus marits. I un 31% són assassinats en l’àmbit domèstic, morts que són entre parelles. Hi ha cinc pares assassinats pels fills i el ja esmentat i dramàtic episodi de Girona de finals d’any. Tres de les morts es van produir per robatoris amb violència a l’interior d’un habitatge, i la resta, en el marc d’una baralla o en enfrontaments de bandes dedicades al narcotràfic.
Aquest descens del nombre d’assassinats té molt a veure amb el balanç en general. La delinqüència, malgrat tot, és molt menys violenta perquè hi ha consciència que les penes per delictes de sang són molt elevades. I a Catalunya no hi ha un problema greu de crim organitzat.
[:]
